Colos escolinos de la clas de terceru, nel tema 4 "La Xana Verdina", tamos trabayando´l tema del respetu hacia´l mediu ambiente. Equí vos pongo los enllaces a páxinas web que vimos en clas pa que podáis deprender más cosinas sobre esti tema.
Blog h.echu pa los escolinos y escolines de llingua asturiana del colexu Peña Tú.
26 de febrero de 2014
25 de febrero de 2014
Antroxu
Tiempu d´Antroxu
L´Antroxu é una fiesta pagana que tien en cuenta la mitoloxía del llugar. É la fiesta de los espíritus, na que les persones tracamundien la so ñatural identidá. Asina atópeste colos guirrios, zamarrones, etc.
Guirrios
Zamarrones
L´Antroxu son varios díes pero polo xeneral, el más conocíu é el "martes d´Antroxu", tamién nomáu "martes el gordu".
Cartelu del Antroxu de Xixón d´esti añu
Hestoria del Antroxu:
L´Antroxu celébrase normalmente nel mes de febreru y tien una hestoria entre Carnavalín y Doña Cuaresmona.
Carnavalín é un home, nin xoven nin vieyu, siempre cola sonrisa nos llabios, unos güeyos que se-y van a salir por ver a la xente allegre. Siempre ta gayoleru. Présten-y muncho les bromes y la folixa y muda´l traxe a cada pocu. Nun é feu, pero sí un pocu regordetín.
Tolo contrariu é Doña Cuaresma: mui fea, mui delgada y amás perseria y mal vestía. Siempre lleva la mesma ropa: una saya toa enllena remiendos y perpuerca, un mandil tou rotu y unos zapatos pergrandes. Vive nun cubil grandón a la oriella la biesca. Y tien un pote puercu y grande pa h.acer los sos hechizos.
Una nueche, nel Antroxu, taba enlleno mazcaritos que baillaben y lo pasaben en grande cuandu , de sópitu, oyéronse unos glayíos, y tola xente dexó de riíse, pues vieron a Doña Cuaresmona col so hechizu pa echá-ylu a Carnavalín.
Esti quedó pensativu al ver a Doña Cuaresmona a eses hores de la nuechi nel pueblu y, aprovechando un descuidu, Doña Cuaresmona echó-y l ´hechizu y convirtiólu en sardina, y toos xuntos fueron a tirala a la mar. mentantu Doña Cuaresmona coló y vino un susurru de la mar que dicía:
"Espérovos l´añu que vien".
La xente púsose percontenta porque sabíen que yera Carnavalín y que al otru añu volvería con ellos.
Sardina del Antroxu
Gastronomía del Antroxu:
É una fiesta onde se come muncho. Lo más típicu é xintar "pote" con munchu gochu. Esto é asina porque estos meses d´iviernu é tradición h.acer la matanza del gochu nes cases. Del matacíu del gochu vamos obtener chorizos, morciellas, salchichón, bollas, llomu, callos, chuletes, tocín...
Pote asturianu con compangu
De postre cómense casadielles, frixuelos, buñuelos y picatostes. Los frixuelos tamién llámense fayuelos y tan fechos con güevu, lleche, h.arina y sal.
Picatostes
Frixuelos o fayuelos
Casadielles
20 de febrero de 2014
Nun mos gusten les lenteyes
Equí vos dexo a los escolinos/es de cuartu la canción del tema 4. ¡¡Espero que vos preste!!
18 de febrero de 2014
Antroxu
Dientro pocu vamos tar en tiempu d´Antroxu asi que equí vos propongo unas actividaes a realizar pa que vos entretengais.
5 de febrero de 2014
Mitoloxía nel Camín Encantáu
Ruta "El Camín encantáu"
Esta ruta discurre por senderos del Valle d´Ardisana nel conceyu de Llanes. Durante´l recorríu atopamos diversas tallas de personaxes de la mitoloxía asturiana.
Equi vos pongo unas semeyas que saqué h.aciendo la ruta.
EL TRASGU
EL SUMICIU
L´HOME´L SACU
EL PATARICU
EL DIAÑU BURLÓN
EL BUSGOSU
EL ÑUBERU
EL CUÉLEBRE
LA LLAVANDERA
4 de febrero de 2014
Cubos de la Memoria
Agustín Ibarrola realizó esta intervención artística nel puertu marineru de Llanes, sobre los bloques d´ hormigón que forman la escollera de "la barra". É una de las meyores manifestaciones d´arte públicu onde se mezclan elementos de la obra del artista col pasáu históricu cultural de la Villa de Llanes.
A través d´ ellos se pueden conocer la memoria del artista, la memoria del arte y la memoria del territoriu.
3 de febrero de 2014
Oficios tradicionales
L ´oficiu de ganaderu y pastor
Equí tenéis unos videos onde se pueden ver estos dos oficios tradicionales nel conceyu de Llanes, concretamente en pueblu de Porrúa.
30 de enero de 2014
Trabayu quintu d´educación primaria
Equí vos dexo les instrucciones pa h.acer el trabayu de les fiestes tradicionales:
- Se puede h.acer nuna presentación de Power point o en cartulina.
- Cada trabayu debe contener: títulu, descripción cronolóxica de la fiesta y semeyes o dibuxos que reflexen esa descripción.
- Por supuestu ´l trabayu tien que tar escritu n´asturianu (podéis usar la variedá oriental).
- El últimu día pa entregar trabayos será´l 13 de febreru.
23 de enero de 2014
Folixa asturiana
Programa de la TPA "De folixa en folixa" que trata de les fiestes del Carmín de la Pola, tema que tamos trabayando colos escolinos de quintu nel tema 3.
21 de enero de 2014
20 de enero de 2014
17 de enero de 2014
16 de enero de 2014
14 de enero de 2014
El tiempu metereolóxicu
Xuegu consistente n´ordenar les lletres de les pallabres relacionaes col tiempu metereolóxicu.
17 de diciembre de 2013
16 de diciembre de 2013
3 de diciembre de 2013
2 de diciembre de 2013
Tradiciones
L´Anguleru
Natural d’Asturies, anque residente n’América, nel mar de los Sargazos, onde cuida de les anguiles y les angules, L’Anguleru viaxa nestes feches al so país na so llancha pa pescar angula en Nuechebona, vendela, y coles perres que saque, mercar regalos a tolos neños y neñes asturianos, qu’entrega esa mesma nueche. L’Anguleru vien en Navidá porque ye época d’angula y entra n’Asturies pel ríu Nalón, onde los guaḥes de L’Arena salen a recibilu. Darréu, esti personaxe percuerre tolos llugares d’Asturies onde hai agua en busca d’angula. Si los reis de la casa dexen un gorru de llana en Nuechebona baxo l’árbol de Navidá y dalgo de comer y beber pa que pueda reponer fuercies, a la mañana siguiente van atopar los sos regalos nesi mesmu llugar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



